dimecres, 2 d’abril del 2014

Com publicar comentaris?


Si voleu escriure un comentari, cal que aneu a sota de la imatge, on posa "Comentaris", i hi feu clic. Us sortirà un quadre de text per a inserir el vostre comentari, o bé, si voleu respondre algun comentari publicat, podreu fer-ho fent clic a "Respon" . Podeu publicar el comentari com a usuari de diverses xarxes o bé - més fàcil- escrivint el vostre nom.









15 comentaris:

  1. Els Jocs de la Fam
    Autor/a: Suzanne Collis
    Gènere Aventures

    A mi m'agradaria recomanar aquesta trilogia a tothom qui vulgui divertir-se llegint llibres i que li agradi el llibre. A mi personalment m'ha agradat mol aquesta trilogia. Si us va agradar Harry Potter quan us els vau llegir, el Senyor dels Anells o Divergent, us la recomano especialment, ja que també parla d'un altre món. Tot i que és literatura juvenil també pot ser que als adults també els hi agradi. Faig una petita sinopsis: Tracta d'un món que està dividit en 12 districtes i el Capitoli (govern). El Capitoli és molt poderós i cada any celebra els Jocs de la Fam, una "festa" on, per demostrar la seva superioritat, el Capitoli agafa per sorteig un noi i una noia adolescents de cada districte i els fa combatre entre ells fins a la mort. Aquest any, del districte 12 els hi ha tocat a la Katniss i a en Peeta (protagonistes), i això pot portar problemes. A més, un misteriós 13er districte també hi estarà ficat. La trilogia m'ha encantat i li poso un 9 sobre 10.

    Ferran Dalmau Pujol
    Alumne de 2n ESO C

    ResponElimina
  2. Carles Bort. Professor4 d’abril del 2014, a les 0:51

    ELS DESORIENTATS
    Autor: Amin Maalouf

    Amin Maaoluf és libanès, però viu a França. Els desorientats ha estat una de les seves novel·les més esperades, segurament perquè ens sintetitza, en un to quasi autobiogràfic, el pensament de l'autor i la seva complicada relació amb la seva terra d'origen: el Líban.
    El personatge, un professor universitari libanès que viu a París, retorna al Líban després de molts anys per assistir a l'enterrament d'un vell amic de joventut. Molts dels qui hi van també formen part la diàspora libanesa. El retorn de tots ells serveix a Maalouf per reflectir les contradiccions entre els qui han marxat, especialment del personatge principal, i els qui s'han quedat en un país complex, on les faccions i els partidismes els han condicionat la vida .
    Probablement el llibre reflecteix al propi Maalouf, i és per això que, encara que sigui una novel·la, el seu contingut podria formar part d'un assaig. Lliga amb altres llibres de l'autor, d'entre els quals recordo el que es titula "Identitats assassines": una reflexió sobre el potencial destructiu de les identitats elevades a categories definidores de l'individu. Amb tot, sempre he pensat que l'universalisme de Maalouf és un privilegi, un luxe d'intel·lectual exiliat, que es permet tenir una cosmovisió universalista perquè ha pogut evitar la implicació directa en els conflictes ideològics, religiosos i polítics del seu país. La novel·la està narrada en un to fluid, intimista i amable, però ens exposa a través d'una excel·lent definició dels personatges una dura realitat. Llegiu-lo!

    ResponElimina
  3. EL TRAMVIA GROC de Joan Francesc Mira

    Cada vegada que en J.F. Mira publica una obra, ja sigui de ficció, una traducció o bé un llibre de memòries personals, com ara aquest darrer, m'afanyo a comprar el llibre i a gaudir amb tots els sentits de la lectura dels seus escrits; m'agrada especialment la seva prosa fàcil i entenedora que sap descriure perfectament des de l'element més senzill, el paisatge més proper o el pensament més personal fins al caràcter d'un personatge; El tramvia groc és un llibre de memòries, que repassa la infantesa de l’autor a prop de València i s'endinsa en aquells moments que han deixat petjada en el seu esperit, la seva família, els seus primers anys d'estudi, el seu entorn vital, el paisatge acollidor que visqué de nen... Mira escriu a la manera clàssica -no debades és hel·lenista i antropòleg, traductor, entre d'altres, de l'Odissea d'Homer- i es permet, mentre recorda el passat, fer una autèntica lliçó de criteri i un seguit de reflexions a propòsit de les seves vivències, sempre situat en el seu espai; Mira converteix en categoria allò que ha estat una vivència personal, oscil·lant del jo al nosaltres, passant d’un tema a un altre, d’una època a una altra, enllaçant tot el relat a partir de la seva experiència recordada; sempre des de la humilitat s’acara amb la Vida en majúscules, amb un llenguatge precís i riquíssim, fruit de la seva formació, (“m’agraden cada vegada més les explicacions elementals”) i que a vegades sembla prosa poètica: el primer capítol, per exemple, és una lliçó impagable d’història “escrivint en aquest segle que en diem XXI, jo els he vist passar tots novament per davant de la meua finestra dels anys d’infantesa, des dels dotze elefants d’Anníbal fins als camions de milicians de l’estiu dels trenta-sis que corrien alegres cap al front d’Aragó...”. No deixeu passar l’oportunitat de llegir aquesta obra tan personal i alhora tan universal, on trobareu de ben segur molts moments que us acostaran al vostre propi relat: “la memòria és la preservació interior del passat, però també és l’única cosa que dóna alguna llum al present i algun sentit als possibles futurs”.

    ResponElimina
  4. PLANS DE FUTUR de Màrius Serra

    Aquest llibre me'l van regalar l'any passat per Sant Jordi i en aquell moment el vaig deixar aparcat perquè em feia mandra llegir la història d'un matemàtic català. Però quan vaig començar a llegir-lo em va enganxar completament. Està basat en la vida de Ferran Sunyer, un matemàtic autodidacta del segle XX, que no va poder anar a escola perquè va nàixer amb paràlisi cerebral i tot ho va aprendre sol o amb l'ajuda de la seva família. A part de l'exemplaritat d'aquest científic considerat l'Stephen Hawking català, l'autor aprofita per explicar el decisiu paper que van tenir les dones (la mare i les seves cosines) que li van dedicar tota la seva vida per poder donar a conèixer la seva producció científica a la comunitat internacional. El llibre explica fets reals de la vida de Ferran Sunyer, però també introdueix ficció sobre com hauria estat la seva vida privada i la relació amb les dones que el van cuidar. Segur que aquest llibre no és difícil de trobar, no perdeu l'ocasió de llegir-ho!

    Marga Martín.
    Mare 3r ESO B

    ResponElimina
  5. UN MILAGRO EN EQUILIBRIO de Lucía Etxebarria.
    Fa temps que vaig llegir aquest llibre de Lucía Etxebarria. M’agraden els llibres que deixen quelcom en el meu cap com una empremta. Aquest llibre n’és un.
    El llibre és una carta-diari d’una escriptora, l’Eva, que passa per tres moments delicats i especials. El naixement de la seva filla, l’agonia de la seva mare en un hospital i el fet de fer-se famosa amb un llibre sobre addiccions. D’aquesta manera intentarà explicar al nadó, i explicar-se ella mateixa, les virtuds i les misèries de la família de la que prové per poder imaginar la família a la que es dirigeix.
    Les famíles, els valors, les prioritats, les enveges i els secrets. La importància de la infància en les nostres vides.
    Per acabar amb la conclusió que la vida és un miracle en equilibri. Per mi, també un regal. I com per alguns, ens suposa una vida aprenedre-la a viure.
    En el fondo, todos tenemos una razón íntima, determinada, para hacer las cosas, y esa razón que nos anima acaba siendo más poderosa que el azar o su república.
    Porque siempre hay que volver a eso, a esa infancia que la mayor parte del tiempo nos llena inadvertidamente el alma y que , sin embargo, tiene más importancia para nuestra felicidad que los días adultos, pues ésos los vivimos siempre a través de ella, y es la infancia la que asigna su pasajera grandeza a cada minuto que disfrutamos” Etxebarria,L.(2004).Un milagro en equilibrio.
    Sandra Jiménez.
    Mare de 1rESOA

    ResponElimina
  6. Us vull recomanar les dues novel.les de Dolores Redondo (n'hi haurà una tercera): El guardià invisible i El llegat dels ossos.
    La Inspectora Salazar ha decresoldre cassos policíacs en la seva terra natal, la vall del Baztan
    Una combinació de novel.la negra amb connotacions de mitologia i arrels culturals basques fa que quedis atrapat en la lectura des de les primeres pàgines.

    Saül, pare de 2n ESO C

    ResponElimina
  7. ÉTICA PARA AMADOR de Fernando Savater

    Tot i que ja fa temps que es va publicar, aquest assaig escrit per F.Savater al seu fill Amador, continua sent plenament vigent. Escrit en un llenguatge senzill intenta explicar ética als joves i adolescents. Sense adoctrinaments morals, ensenya a valorar les conseqüències dels seus actes i les seves eleccions. Una contribución, sota el meu modest punt de vista, important perquè pot ajudar a desenvolupar la capacitat de pensar i la importància de fer-ho per un mateix.

    Maite Mateo mare de 2n ESO C

    ResponElimina
  8. Las tres bodas de Manolita
    Almudena Grandes

    He de reconeixer que Almudena Grandes és una escriptora que m´agrada molt i cada vegada que publica un llibre acostumo a llegir-lo amb avidesa. Es podria dir que en soc “fan” des fa molts anys....encara que no se si els escriptors tenen fans o seguidors.
    El llibre del que us vull recomanar és l´últim d´aquest escriptora i es titula “Las tres bodas de Manolita”. És el tercer llibre d´una sèrie que l´autora està escribint a la manera dels Episodios Nacionales de Benito Perez Galdos i a on ens va explicant retalls de la postguerra espanyola.
    Almudena Grandes és basa en la realitat ja que tots els fets que narra són veridics i li han explicat persones que els van viure. Ella només els novel·la de manera que encara que els personatges siguin ficticis els fets van passar.
    La història de Manolita és la del moltes dones de l´època: mares, esposes, filles i germanes que van veure executar o empresonar a fills, marits, pares o germans. Dones que van saber ser fortes i que no van defallir tot i la miseria, la por o la gana. Algunes eren militants o simpatitzants polítiques, d´altres senzillament lluitaven per seguir vivint cada dia i els seus patiments només eren fruit del seu parentesc. L´autora recorda fets com el treball infantil dels fills de republicans per redimir les penes dels seus pares o les “falses” bodes de la preso de Porlier.
    Us el recomano.
    Gisela Boronat, mare 2n Eso A

    ResponElimina
  9. Sin billete de vuelta
    Alfredo Gómez Cerdá
    Novel·la realista
    Aquest llibre es des del meu punt de vista una mica feixuc. Trobo que la història que va sobre un xicot que ha de viatjar en tren sortint des de l'estació de Sants (Barcelona). Resulta que és troba amb un grup d'ancians i es queda al seu costat esperant al seu tren. Durant l'espera els avis li expliquen històries sobre com van arribar a Barcelona. Són interessants però no m'han "enganxat", ni m'han atret a seguir llegint. Jo recomano aquest llibre a gent que tingui un gust d'històries més sentimentals, o una mica nostàlgiques
    La puntuació que jo li dono al llibre és d'un 3.75/10.

    ResponElimina
  10. Títol: EL PROJECTE ROSIE
    Autor: Graeme Simison
    Gènere: Quasi novel·la romàntica
    El PROJECTE ROSIE és una novel·la que recomano, tan alumnes com a professors. No és un "Shakespeare", però és un llibre que et fa passar un temps entretingut, ja que està vist des d'un punt de vista humorístic. Com en la majoria de comèdies romàntiques nord-americanes, EL PROJECTE ROSIE engega amb un daltabaix esbojarrat. En Don, professor de genètica amb un síndrome d'Asperger sense diagnosticar, té la vida tan ben organitzada que fins i tot calcula el temps de cada dutxa perquè no se li desconfigurin els horaris. Per trobar la dona perfecta, crea un qüestionari de 16 pàgines que selecciona molt estrictament les condicions que haurà de complir la seva futura dona. Però les matemàtiques no són perfectes, quan en Don coneix la Rosie i la seva rutina caòtica de seguida veu que no estan fets l'un per l'altre, tot i que un projecte comú els obligarà a seguir en contacte. Us imagineu un home semblant a en Sheldon Cooper a la recerca de l'amor de la seva vida? Bé, us aconsello que llegiu el llibre!

    ResponElimina
  11. Divergent
    Autor: Veronica Roth
    Gènere: Ciència Ficció
    Aquest és el pimer llibre de la trilogia Divergent. Explica una història molt original i trepidant, que fins i tot a la gent que no li agrada gaire llegir, crec que li enganxaria.
    Va d'una societat que està dividida en 5 faccions segons la teva manera de ser: Erudició, Atreviment, Cordialitat, Abnegació i Candor. Als 16 anys has de triar a quina facció voldràs pertànyer la resta de la teva vida. Un cop tries una facció, prèviament a instalar-t'hi per sempre, hauràs de passar una etapa d'iniciació molt dura, i si no ho aconsegueixes, viuràs en la misèria per sempre més.
    Al llarg de la nissaga hi intervé l'acció, la mort i l'amor, la qual cosa fa que aquestes novel·les no estiguin adreçades només a un sol tipus de lector. Tota la història es desenvolupa en el nostre món al futur.
    El recomano als amants de la ciència ficcó i/o de la lectura juvenil i trepidant.

    Per cert: per a qui li interessi la història, s'hagi llegit el llibre o no, anuncio que s'estrenarà la pel·lícula a Espanya el 30 d'Abril d'aquest any.


    Júlia Raventós, alumne de 2n ESO C.

    ResponElimina
  12. Aleix Novensà Castellarnau22 d’abril del 2014, a les 9:38

    Títol: Tossudes i tossuts a la Prehistòria i a l'Edat Antiga
    Autor: Oriol Vergés
    Comentari i opinió: Aquest llibre està dividit en petites històries que aparentment no tenen res en comú, només que cadascuna explica i narra un petit text d'una civilització i un fet històricament i culturalment important.
    Els contes estan escrits en tercera persona i amb un narrador omnipotent, que encara de ser així, no usa paraules o conceptes contemporanis o posteriors, tot i que aquest estil no sempre es compleix.
    És un llibre fàcil de llegir i bastant entretingut, vocabulari senzill i bastantes explicacions dels pensaments dels personatges.
    A vegades es troben una mica forçades les 'acotacions' històriques però no el fan pas avorrit.
    Recomano aquest llibre a la gent que li manquin coneixements històrics, gent que no busqui una literatura profunda ni filosòfica i gent que vulgui passar una bona estona gaudint amb un llibre senzill, interessant i entretingut.
    Aleix Novensà Castellarnau 2n ESO C

    ResponElimina
  13. Titulo: EL MECANOSCRITO DEL SEGUNDO ORIGEN
    Autor: MANUEL DE PEDROLO
    Género: CIENCIA FICCIÓN
    Sinopsis: Ens situem a Benaura, un poble de Catalunya. Alba, una jove de 14 anys salta a un pou per a rescatar un jove anomenat Dídac sofert per el racisme. De sobte es veuen uns plats voladors que destrueixen tot lo existent, per sort ells dos es salven gracies a l'aigua. Poc a poc l'Alba i en Dídac es tornaran els nous "Adan i Eva" de la religió. Tindran que anant madurant ràpidament per afrontar-se a les adversitats del nou món i poc a poc, l'aniran repoblat.

    Aquesta novel·la la recomano a tots els públics i per totes les edats encara que menys de 9 anys no comprendrien algunes coses. Per la gent que li agradi la ciència ficció i també novel·les sentimentals aquest es el llibre. Recomano aquest llibre a gent que manqui de cultura ja que aquest llibre no es massa complex i es fa massa curt ja que es molt entretingut, es un d'aquests llibres que et quedes amb ganes de mes i et quedes pensant en un final diferent.
    Javier Montesinos Estrada 2nA

    ResponElimina

Gràcies per la vostra recomanació!